Darth Vegas

Sortits directament de l’escola del Mestre Bungle, Darth Vegas és una de les millors bandes d’Avant Garde Metal del moment. La seva increïble barreja de ska, jazz, metal, blues, r&b, disco, musica dels 60 i 70 i musica de circ els fa imparables a l’hora de crear les fusions més estrambòtiques d’imaginar. Pràcticament sense el suport de la veu, els australians han creat un LP amb onze cançons que no deixen indiferent a ningú. Canvis de ritme frenètics que posaran ràpidament nerviós a la persona que no li agradi l’estil; al contrari, faran flipar i excitar a la persona a qui l’estil entri be. Un grup molt poc conegut sobretot a Catalunya i a la resta de la península, pràcticament sense massa informació en espanyol a Internet i també escassa en anglès. Musica diferent i no gens fàcil d’entendre; no feta per a qualsevol tipus d’oïda.

Aquí podeu escoltar i treure’n la vostre pròpia opinió.

XUAN

Xiriga, la llengua que els deus no entenien

L’especialització en el treball fa que les persones humanes desenvolupin un vocabulari particular en relació a l’activitat que fan. Aquests vocabularis s’anomenen argots. Uns grups peculiars d’argots del mon laboral són els dels artesans. La gent que vivia de l’artesania havia de marxar dels seus pobles durant una temporada per tal de poder vendre els productes en diferents fires. La qual cosa va fer que aprenguessin altres idiomes. Podríem cobrir aquest tipus d’argots amb la paraula genèrica asturiana Xirigues.

Dins de les Xirigues(argots), que a Asturies n’hi ha per diversos oficis, vull ressaltar la que concretament es diu Xiriga o Tamargu, que la van desenvolupar els taulers.

Una de les funcions més importants de la Xiriga era amagar el contingut d’una conversa, però també buscar l’efecte de transmetre als estranys que els usuaris d’aquesta tenen uns coneixements tècnics que no pot arribar a saber tothom.

La Xiriga no només s’utilitzava al treball sinó que a casa i amb els amics servia com a signe d’identitat; de grup diferent. És a dir que la Xiriga s’obre que també l’aprenguin els familiars i amics dels treballadors.

Què és la Xiriga?
Si busquem Xiriga al diccionari de la “Academia de la Lingua Asturiana” ens dona dos
definicions: “falaxe especial qu’usen los miembros de un gremio, de un grupu”, i la segona: “falaxe especial qu’usen los teyeros de Llanes”. I així és, la Xiriga l’utilitzaven els taulers (obrers que feien teules per les teulades de les cases) de Llanes, que és un poble situat a l’orient d’Asturies. Tot i que el diccionari especifiqui Llanes com a lloc d’origen de la Xiriga no és cert; és per a això que la Xiriga és l’argot que parlaven els taulers des de la parròquia de Collera fins el final del Valle de Ardisana (per la part est).

Es creu que la Xiriga va néixer a principis del segle XVIII però no se sap amb certesa. Les raons per les quals els taulers van crear la Xiriga eren totalment defensives per tal que el seu patró no els entengués i poguessin parlar malament d’ell davant seu sense que se n’adonés. Era una forma de descarregar el mal humor que portaven a sobre per culpa de les precàries condicions en les que treballaven.

La Xiriga va ser creada per obrers de les tauleres, que en la majoria dels casos no sabien ni llegir ni escriure; amb això podem justificar la pobresa del seu llenguatge. Per aquesta raó la Xiriga es transmetia oralment de pares a fills i fins molt més endavant no es va començar a escriure.

La parla de la Xiriga es va anar extingint a mesura que la professió de tauler no té un espai en el món laboral, però tot i així encara ara hi ha gent que l’utilitza cosa que fa que sigui un llenguatge viu compost de vocàlecs ja existents per definir noves paraules o situacions a mesura que van sorgint en el temps.

L’estudi terminològic de la Xiriga ens permet saber la seva forma de ser, la manera de viure, i la seva actitud en vers la societat. Al analitzar les paraules ens adonem que els taulers no van ser molt generosos a l’hora de triar algunes paraules que formen l’argot; és molt senzill, els taulers triaven les paraules més malsonants per a la gent, activitats, edificis... que no eren del seu gust. Amb això deduïm que no eren gaire religiosos ja que església es diu quxara, que traduït significa casa de dones. Tampoc tenien afinitat amb el clergat ja que el nom de sacerdot és bastant malsonant: ñurriu. I pel que fa a Déu: Xode. Són noms més atractius: volantina (ànima), zancañeru (company de feina).
Tampoc surten ben parats els guàrdies civils: pelaguxos, ni els mestres: asupérdigos (calentaculs). La Xiriga tampoc perdona a institucions públiques com l’ajuntament: cheru la estigación (casa de putes) i l’escola: chero los pallides (la casa dels burros).

Els taulers no es relacionaven amb la gent dels baixos fons ja que hi ha poques paraules del tema a l’argot però això no descarta que alguns taulers cometessin algun petit robatori de hortalisses o alguna cosa de menjar per tal de fer passar la gana. Això es dedueix gràcies a la quantitat de paraules que hi ha del verb robar: rumiar, glaciar, axabitiarm, axativar, cusbar. Per si fos poc hi ha un adjectiu específic per a lladre de gallines: gumarreru; la qual cosa significa que podria ser que algun dia o altre assaltessin algun galliner per tal de poder menjar algo que no fos la precària i trista dieta de sempre.

La Xiriga es compon de paraules bables i segurament basques, de derivacions del castellà, de metàtesi, i a vegades de curioses associacions com València que significa lluna, segurament per la lluna de València.

Actualment poca gent la parla però tot i així encara sobreviu i encara ara és una forma de poder parlar en un cercle reduït de persones sense cap perjudici ni cap por que algú et pugui entendre.

XUAN

Oiats sigueu dels fets que han succehit en eixa vila de Cardona

lo 17 de noembre de 1711.
Ací els vulla escriurer que sian tinguts a consideració ahont
convinguera.

Cardona y 6 de noembre de 1714
Josep Artiga y Sala, fuster de Can Santallúcia


Lo enemich ha entrat a la vila
Del portal de les Torres ab l’assalt
A romput les defenses y enfila
La plaça del Mercat ab sobresalt.

Ací esperen prestos defensors
Foc de mosquetons que els vullen batre
Voltes enrera van sense socors
Los enimichs son molts per combatre.

Per so carrer Mercat portals reculen
Vulla cobrir-se dels tirs lo coronel
E apurats dins una casa se soplujen
Y enraonen mosquetons en lo duel.

Nòstron Manuel Desvalls se rodejat
E o plaça de les Cols te franch camí
Despenjant-se pel balcó cinglat
Cau malmès a terra y lo fan botí.

Los del castell veient lo succehit
Surten depressa a donar-li ajuda
O fúria cega los llença a l’envit
Y violenta envestida fa rompuda.

L’enemich atabuixat se fa enrera
Y cobrint-se sota foc de fusells
Lo Manuel Desvalls s’esmuny darrera
La porxada dessota uns aspiells.

E salv lo coronel al castell torna
Y tancant les portes per se defensa
Endega unes canonades ab sorna
Vuy pagaran molt cara eixa ofensa!

Joan Gener ha trobat (qui busca encontra) a l’arxiu
De cal Santallúcia aquest document i el cataloga amb
El numero: I-2003

Cardona 19 de gener del 2003.

Joan Gener Sala

Cunillets amb unes ganes bojes de deixar aquest món i unes tendències un xic suicides

- “Pequeños, peludos y suaves conejitos que no quieren seguir viviendo”
- “¿Qué clase de mente enferma encuentra humor en tanta crueldad?”

Són les frases que acompanyen la portada dels 2 volums dels “Conejitos Suicidas”, unes frases que reflecteixen clarament el contingut de l’obra d’Andy Riley, alhora que potser espanten una mica als possibles compradors. Però això és el que hi ha, un llibre no apte per a puristes ni amants extremistes dels animals, un llibre sense cap ètica ni moral carregat d’humor negre amb un sol objectiu, fer riure desenfrenadament al “lector”, molts cops sense cap motiu aparent, i altres vegades inclús de mal gust.

Durant el transcurs dels llibres serem testimonis de morts violentes, algunes plenes de crueltat i agonia, mentre que altres potser no tan impactants són més convencionals. Podrem veure filets i “pinxos” de conill, temeritat excessiva, finals rebuscats i macabres. Trobarem rosegadors triturats, electrocutats, socarrimats, perforats, decapitats.... Algunes vegades haurem de jugar a “Donde està Wally” per poder trobar el cadàver del conillet. Aquests conillets tenen la estranya costum d’estar en el lloc just i en el moment adequat, saben on col•locar-se per acabar amb les seves vides.

Alguna de les morts més carismàtiques són per exemple on hi participa un disc d’ABBA, la puntada de peu al entre cama d’un extraterrestre, l’enfrontament amb Darth-Vader, l’estrella de Nadal/guillotina, un llibre de Harry Potter, i una infinitat més d’atrocitats que faran que et retorcis de riure.


En resum, 142 formes de morir, cada una més rebuscada i macabra que l’anterior.

MARC

Mans a l’aire això és un atracament! ....Vull dir, això és un “cànon digital”!!!!!!

Altra vegada els preus de tots aquells productes digitals s’enfilaran pels aires, i tot per protegir els interessos d’uns quants que “xupen” de tot aquets negoci, i no els interessa baixar preus. La excusa, la pirateria. Ni més ni menys que la pirateria, allò que un o altre al menys una vegada hem practicat, aquella acte que ens ha salvat de cagar-la alhora de comprar un CD o un videojoc i d’aquesta manera no deixar anar 20 o 50€ respectivament, dels quals posteriorment ens n’arrepentiríem. Aquesta vegada, l’arma per a eradicar aquest fenomen és el anomenat “Cànon Digital”.

Per a tota aquella gent no familiaritzada amb el tema, el cànon digital és una quantitat de diners, semblant a un impost, que s’aplica a tots els equips i suports electrònics, que es justifica legalment com “ una compensació a canvi del dret a realitzar còpies privades dels continguts que adquirim legalment” tal i com s’indica al Article 25 (Compensació equitativa per còpia) introduït a la recent reforma de la Llei de Propietat Intel•lectual (LPI). Els ciutadans paguen cada vegada que compren un producte que ja incorpora el cànon. Els fabricants i/o distribuïdors paguen el que recapten per aquest concepte/impost a entitats privades de gestió, i aquestes, d’una forma “arbitrària i opaca”, es queden amb un apart del que reben i la resta la reparteixen entra un nombre limitat d’autors i propietaris de drets. Un exemple clar el trobaríem en un dispositiu multi-funció (impressora, escàner, copiadora...) que cada cop més habitual a les cases. Aquests dispositius, es poden trobar a altres països amb un preu aproximat de 80€ (incloent el 16% d’IVA). A Espanya, el cànon per aquest dispositiu és de 45€ + 16% IVA, cosa que fa que el preu que nosaltres trobem a les botigues sigui aproximadament de 131€. En aquest cas, el cànon suposa un 66% del cost original del producte, i això repercuteix sempre al consumidor.
Doncs si estimats lectors i/o lectores que amb tota la bona fe del món aneu a comprar CDs per a poder gravar les fotografies d’aquell romàntic viatge a Venècia, el simple fet de fer una còpia de seguretat de les vostres fotografies ,alimentarà les butxaques de tot un plegat de personatges altament beneficiats per aquest nou cànon.

I no hi ha volta de fulla. D’aquesta manera, esperen exterminar la pirateria i fer un món millor sense CDs/DVDs pirates, tot original, i amb un panda d’energúmens omplint-se les butxaques a costa dels diners que la gent pagui per a comprar un simple i insignificant CD.

A continuació, adjunto una interessant gràfica sobre les tarifes a aplicar a partir del gener del 2008, així com els beneficis que s'esperen obtenir amb el nou cànon:

MARC

Indignación y rabia en Abamia.

Això ja és massa!, s’han passat de la ralla, després d’estar destruint ( sota la paraula restauració) Santa Eulàlia d’Abamia una petita església situada a Astúries prop de Cangas de Onis la qual està sofrint una patètica i desagradable restauració que consisteix en tapar la pedra amb un rebossat de color groc. Però això no és tot, al voltant d’aquest santuari hi ha texos! Els teixos són arbres que poden arribar a durar molt temps no se sap segur però es creu que uns 3000 o 4000 anys, inclús més! És una arbre sagrat per molts pobles europeus (pobles nòrdics, grecs…), les seves fulles son verinoses i té un gran simbolisme per a molta gent, tot això deixant a part la seva bellesa natural i espectacular.
Doncs resulta que la g ent que fa la restauració no té cap cura per a els teixos i ja han començat els primers problemes, algunes arrels han estat arrencades per les obres de forma equivocada! Un simple error que pot costar la pèrdua de 3 arbres mil·lenaris i plens de màgia! Això es vergonyós! No es pot tolerar! No es pot anar per la vida fen cagades d’aquest tipus! Des de Catalunya quiero dar ánimos a la asociación cultural de Abamia y a amigos del tejo; espero que no dejéis nunca de dar caña! Una saludo.

+ info
Asociación cultural de Abamia

Amigos del tejo

XUAN

HOLA! (OBERTURA)

Hola a totes les ments perverses, depravades, degenerades i amb un alt coeficient intel·lectual que heu entrat al bloc, primer de tot felicitar-vos per haver escollit aquesta opció, espero que sigui un fabulós espai per parlar de musica, cine, lectura…
Desitjo que sigui del vostre gust i que digueu la vostra.
Així doncs: endavant les atxes!